És difícil descriure el que és psicoteràpia, segons les diferents formes d'entendre el coneixement, els abordatges són diferents, no forçosament millors. És un espai segur on la persona a través de l'ajuda d'un terapeuta pot entendre el seu problema i trobar diferents sortides per a resoldre'l. És un espai i temps d'acceptació incondicional. De vegades es treballa desenvolupant habilitats personals, afavorint l'autoconeixement i millorant estratègies de afrontament perquè cada persona pugui resoldre els seus conflictes i afronti millor situacions similars en el futur. De vegades ha de cruixir tot el nostre ésser per a poder suportar el sofriment que ens embarga. Entendre'l, acceptar-lo. De vegades la nostra angoixa ens aboca a un buit, que ens treu el sentit de la vida. Però sempre s'ha d'intentar, que la nostra autonomia es desenvolupi al màxim, i que la nostra llibertat interior i exterior trobi el seu camí. Es necessita temps.

        Una Psicoteràpia, podrà durar depenent de bastants factors, però fonamentalment de la cronicitat, temps de durada del trastorn, i la gravetat de la sintomatologia manifestada. La freqüència de les sessions, els esdeveniments de la vida que puguin sorgir durant la teràpia, fan que el pronòstic de durada sigui incert. Des del primer dia, s'inicia la millorança, a les sis sessions es té informació rellevant, però és a partir d'unes 12 sessions que depenent de la sintomatología o el trastorn manifestat, que es comencen a consolidar els canvis. L'assentament d'aquesta millorança i la seva progressió és certament molt variable

        En la psicoteràpia segons el nostre model, l'existencial i cognitiu constructivista, es posicionen dues persones com experts. Una el client com expert de si mateix, el millor coneixedor dels seus dilemes o conflictes, i per una altra el psicoterapeuta com expert teòric pràctic dels sistemes que es veuen involucrats en aquests conflictes i problemàtiques. La font del malestar, té la seva arrel en el conflicte, més enllà de la sintomatología manifestada, o de la conducta observada, hem d'anar a l'arrel de la problemàtica, per a poder aconseguir una cura duradora. L'objectiu inicial és identificar aquests conflictes o dilemes implicativos, a fi de veure les dificultats dels sistemes evolutius existencials, que dificulten la seva resolució. Amb posterioritat l'objectiu de la psicoteràpia és promoure el canvi, a través del procés de diàleg, dels sistemes que s'han vist obligats a posicionar-se en constructes que esdevenen no operatius o disfunciona’ls, abocant al sofriment i al bloqueig ansiós o depressiu en la recerca de la seva solució. Aquests conflictes no els podem identificar o relacionar, de manera que ens trobem perduts, desorientats, és l'especialista el qual coneixent a través del marc teòric, òssia dels seus coneixements, el qual facilita al client pacient eines perquè aquest trobi un camí per a solucionar la seva problemàtica.