És una modalitat de psicoteràpia on la persona comparteix l'espai amb la seva parella. Aquest espai fa que l'eix de la teràpia se centri en la relació, la problemàtica i conflicte d'una entitat anomenada parella. El abordatge ja no és la persona únicament, el que es canvia és la parella. Inevitablement els dos membres de la parella es posicionen i el canvi no solament és de la parella sinó també dels seus components. Les dues persones aprenen a relacionar-se millor a entendre quin és el seu sofriment i el seu rol en ella.

        El abordatge sistèmic és fonamental en el procés. La teràpia de parella necessita de més temps, de l'usual, i les sessions duren una hora i mitja. Pot haver un descans de 5 minuts on el terapeuta o els terapeutes, si és possible, home i dona, recopilin informació. El treball és d'anàlisi de la formació i estructura de la relació, donant sentit a la funció de la problemàtica, per a facilitar el nou posicionament del canvi de la parella. El abordatge i la contextualització de vegades és estratègic i sistèmic, s’han d'introduir-se elements facilitadores del canvi.

        Si bé sempre en la demanda, un dels elements apareix com iniciador, és necessari el consentiment ple dels dos components, per al desenvolupament de la psicoteràpia. Freqüentment la teràpia de parella apareix com ultima salvació a l'amenaça de ruptura que és veu imminent, el que fa que les expectatives passin a ser màgiques. El terapeuta ha d'orientar i aconsellar en aquest inici, determinant bé el acomodament terapèutic, així com la posició de neutralitat ideològica