La construcció de la personalitat, esdevé en l'adolescència i en els estats de desenvolupament un treball feixut per a l'ésser humà. De vegades s'instal·la un patró de conducta i pensament que pot fer difícil per a l'ésser humà trobar la flexibilitat necessària per a viure bé. El malestar té llavors les seves arrels en estructures sòlides i constants que no deixen evolucionar i créixer el sistema personal. La flexibilitat o el control han de ser augmentats, dependrà del patró o clúster dominant.

        Així podem parlar de trastorn de personalitat, paranoide, esquizoide, esquizotípic, antisocial, límit, histriònic, narcisista, per evitació, per dependència i obsessiu compulsiu. La personalitat esdevé una cuirassa, que ens pot limitar.