L'ésser humà com ésser social, per naturalesa no pot créixer i sobreviure sense la vinculació. Primer totalment depenent, després al llarg del seu procés evolutiu de creixement, desvinculant-se progressivament de l'altre parental. Aquest és el procés natural i per això sa, de creixement personal. Quan aquest procés és complexa o traumàtic, esdevé una dificultat d'autonomia personal que fa que la persona depengui, òssia pengi, “pendere” amb llatí (penjar), pengi d'una altra. La llibertat personal esta amenaçada.

        En el procés adolescent del coneixement de l'altre, en aquest joc difícil d'aprenentatge de l'altre, es produeix també un aprenentatge de nou de la vinculació. “Es tracta d'una relació simbiòtica: la fruita viu i es nodreix de l'arbre. Separada de l'arbre tem o imagina morir i per això s'agafa desesperadament a ell, encara que el estigui enverinat o margant la vida. Aquest arbre, real o imaginàriament a través de les seves pròpies projeccions, satisfà els seus dèficits de seguretat, estima, reconeixement, companyia, sexe, afecte, tendresa, saber, ésser, poder, li poden lligar a ell també relacions de culpabilitat, deute, fidelitat, o altres de tipus heteronómica” ( M. Villegas)

        Els danys d'aquesta posició socionómica pot ser devastadors, per l'altre es perd la vida, o els fills. L'ésser no existeix sinó reflex de l'altre, com la lluna del sol. Víctimes d'abús sexual i moral, gelosies, parelles descompensades, famílies desestructurades, malalties psicosomàtiques, depressió, ansietat.

        No s'ha après a estimar, sense autoestima no hi ha amor. No existeix una taxonomia oficial per a la categoria de dependència emocional. Castelló (2006) proposa com criteris indicadors els següents. Recerca continua de relacions de parella, necessitat excessiva de l'altre, assetjament constant, elecció freqüent de parelles egoistes idealitzades, subordinació a la parella, prioritat de la parella sobre altres coses, por a la ruptura, baixa autoestima, por o intolerància a la solitud, necessitat excessiva d'agradar.