Crisis existencials, Creixement personal, Autoconeixement

        La demanda d’auto coneixement, sorgeix quan l'ésser humà, té les seves necessitats bàsiques més o menys sostingudes i la problemàtica existencial, pot aparèixer com a fonamental. També apareix en els estats avançats de la psicoteràpia quan l'eix principal ja no és el simptomàtic sinó la confrontació amb els nostres desitjos, límits i decisions. Les preguntes, sobre el sentit de la vida, proporcionen angoixa i ansietat, alhora que són motores del nostre creixement personal, inevitable, però que exigeix un cert grau d’auto coneixement dels nostres recursos, febleses, idiosincràsia, de la nostra identitat i unicitat personal. La psicoteràpia és un dels espais on l'ésser humà, pot buscar el coneixement dels seus mecanismes psicològics, analitzar la comprensió de les seves limitacions i possibilitats. Aquest auto coneixement afavoreix el creixement personal, que possibilita una comprensió del nostre sentit de la vida i del nostre existir, facilitant la resolució dels nostres dilemes, alhora que augmentant el nostre estar bé, benestar.

Dificultats de la Tercera edat.

        La història personal de cada ésser humà, en aquesta etapa de la vida, és de nou posada a prova. Alguns canvis es precipiten, sense donar temps a contextualitzar-se, els recursos psicològics de vegades han estat, pressionats. L'ansietat, la depressió, la dependència de vegades inevitable per malaltia poden fer necessària una ajuda o suport psicològic, davant la solitud, o la sensació d'abandó.