Implica sentir-se mirat amb menyspreu o inferior als ulls dels altres, sentir-se exposat o trobar-se mancat de dignitat o vàlua. La vergonya esta relacionada amb la por, por a l'avaluació negativa dels altres. L'ansietat davant la vergonya, fa que siguem poc inclinats a mostrar-nos, i esta en l’iniciï dels sentiments de timidesa, descrèdit o ridícul. Aquests sentiments neixen innatament quan comença la autoconsciència o consciència objectiva. Les respostes de vergonya, amb freqüència, es desenvolupen a causa de experiències de fracàs en públic, per rebre la burla, el menyspreu d'uns altres. La vergonya implica l'experiència de ser considerat amb menyspreu per altres persones, de ser menyspreable. Quan el menyspreu i el rebuig per part de les persones significatives es internalitzen i es dirigeixen a si mateix, els sentiments de vergonya es generen internament, aquest és el procés d'anàlisi mes central en la teràpia, relacionada amb la vergonya.

        La vergonya i la culpa estan relacionades, però cal distingir-les. La culpa és un sentiment, no una emoció, que implica judicis apresos en relació a accions o comportaments concrets. La culpa motiva a sentir que s'ha de pagar per haver obrat malament, o per no haver previst un mal. La vergonya esta associada a la tendència a amagar-se, a no exposar-se per a no fallar, s'amaga la cara. Pot sentir que es ruboritza, alhora que el cor li batega, lo que augmenta la sensació de semblar ximple o inferior al grup.