La ràbia és una emoció que té la seva arrel biològica en la tendència a defensar-nos quan som atacats o protegir-nos de la intrusió. Aquesta resposta per a l'acció té canvis en la resposta respiratòria, vascular, vocal, muscular, facial. Estem preparats per a atacar i arremetre als intrusos. Són respostes però no ataquem. La tendència a actuar varia, segons les nostres experiències en cognicions de ràbia, començant per irritació, passar a molèstia, empipament, i arribar a la ira.

        La ràbia pot ser estimulada per fonts molt diverses. La ràbia és una resposta, que pot dirigir-se als altres perquè, al mostrar-la, percebin que ens han tractat malament i tractar de corregir-los. Poden ser variades les respostes, positives, negatives, i poques agressives. Emoció poderosa i complexa que actua a diferents nivells o estats. Podem parlar de ràbia adaptativa reprimida, ràbia primària desadaptativa, ràbia secundaria a altra emoció, ràbia instrumental. Existeix també el problema de l'excés de control de la ràbia, com de la ràbia crònica  i del maneig de l'estrès. La teràpia necessita de la descripció detallada de la discriminació de la ràbia, per a poder focalitzar l'objectiu inicial.