La por és una emoció que té una funció urgent orientada a la supervivència, a provocar l’escapada del perill. És una resposta transitòria a un estímul específic, que disminueix, quan la persona ha escapat del perill. La intensitat de la resposta a la por, l'activació davant els estímuls nous, i la vulnerabilitat a tenir pànic, varien d'una persona a una altra. Pot interactuar amb la presència de seguretat davant de altres persones. Quan la por s'evoca, l'acció es deté, es controla vigilantment l'entorn, es fan plans per a escapar o evitar la situació perillosa. És una acció de resposta complexa, amb la integració de ment i cos. S'activa el sistema nerviós simpàtic, hi ha una pujada d'adrenalina, es posa mes alerta, i es focalitza tota l'atenció en la situació. Aquests sentiments de por s'acompanyen, d'empipament, ajudant a la persona activar-se per a la intensitat del possible.

        L'ansietat si apareix produeix confusió i processos cognitius que dominen a la consciència i limiten l'acció. Es produeix un augment de l'activació cap a si mateix i una preocupació sobre si serem capaces i hàbils per a funcionar adequadament o per a sentir-nos segurs en aquesta situació. Hem de diferenciar l'ansietat de la por. L'ansietat és una resposta davant la incertesa, que apareix quan es veu amenaçada la pròpia sensació d'integritat, de coherència, de continuïtat, o amenaçada la sensació de ser un agent actiu. Així l'ansietat inclou la por a perdre el control o a la intimitat. L'ansietat té un aspecte positiu com motivadora de l'acció i de la interacció amb els altres. És la capacitat de planejar el futur, l'anticipació i l'augment de l'activació pot millorar aquesta funció. L'ansietat afebleix i és disfuncional quan és intensa o crònica, quan la persona aquesta contínuament anticipant perills o esperant que es repeteixin amenaces del passat. L'ansietat difusa ha de convertir-se en por a un estimulo concret intern o extern.

        Reconèixer la por primària, permet a la persona accedir a recursos per a enfrontar-se a l'amenaça. Els atacs de pànic, no són atacs de por moguts per la    ansietat. Ha de conèixer-se la por difusa, vague i complexa, barrejat de cognicions i constructos que ho emmascaren.