Problemes de parella
Problemes en la comunicació. Compromís. Gelosia. Intimitat. Problemes sexuals. Separació i divorci
Dos eixos donen cohesió i explicació a la parella, la simetria i la complementarietat. En la simetria s'al·ludeix a la relació de poder que ocupa cada membre de la parella i la submissió, en la complementarietat, parlem de la suficiència de cada persona pel que fa a la parella, si ambdós es complementen, hi ha plenitud, sinó és insatisfactòria. Les combinacions d'aquests donen vuit possibilitats de relació. Deficitàries i asimètriques, o plenes i satisfactòries.
Els problemes han de ser abordats en el seu conjunt, en l'arrel de la formació de la parella. De les fases de enamorament, on la passió va de mes a menys i l'amor de menys a mes. De les fases de consolidació, fins a la cura i la tendresa, el respecte a l'altre. La problemàtica de la parella sorgeix de la dificultat de l'estructuració de la parella, i de les diferents posicions en les quals s'ha anat formant en funció de les característiques més o menys deficitàries dels dos membres que la componen. Aquestes característiques deficitàries personals individuals, poden ser agreujades en la formació de la parella.
Per exemple, si els dos es troben en una posició equilibrada de poder, una posició semblant d'autonomia i comparteixen objectius i tenen una zona en comuna parlarem d'una Simetria Complementària satisfactòria i equilibrada. En el cas oposat si un té una posició deficitària respecte al poder de la relació i no hi ha complementarietat o és insatisfactòria, s'origina una relació de dominància, submissió. Els maltractaments poden veure's com una mica consubstancial a l'estructura de la relació. Possiblement anteriorment les baralles hagin precedit inicialment, al maltractament que sucumbirà la parella.
Les problemàtiques de la parella són símptomes del deficient funcionament estructural i de les deficiències personals en la relació de parella. La comunicació no flueix perquè, el que es desitja és el poder, el compromís no es realitza, perquè la confiança no ha avançat, la gelosia sorgeixen de la inseguretat d'un dels membres, al no haver superat la fase de fusió del enamorament, o dificultats obsessives, la intimitat i la problemàtica sexual apareixen com conductes de canvi en el poder. La perduda del grat i la dificultat d'autonomia, quan no el maltractament aboquen a la separació, com la solució mes natural davant una parella que no ha pogut consolidar-se o créixer conjuntament en autonomia de cadascun dels seus membres. |