El control i regulació dels impulsos, necessita d'un aprenentatge. L'addició, es generalitza conductualment. La necessitat de llibertat i d'exploració, es transforma en un parany on la persona es veu immersa en la compulsió. És necessari que la persona prengui consciència d'aquest parany compulsiu, perquè pugui optar per regulacions més ordenades i alhora més lliures. La paradoxa neuròtica de l'addició és que la recerca desaforada de l'alliberament, esdevé en una restricció, de vegades total, de la pròpia llibertat. Quan la compulsió apareix, és convenient no demorar la recerca de sortides, afí que no es generalitzi i augmenti la dependència. L'eix fonamental, esta en la compensació, que la substància o la conducta compulsiva, ofereix a una vinculació defectuosa en la nostra vida. L'addició supleix llavors aquestes deficiències, buscant en ella la compensació a la nostra limitació de la llibertat. Paradoxalment, amb l'addicció encara la limita més. Quan l'addicció ha creat correlats neurològics i físics de dependència, el abordatge del control dels límits es fa imprescindible. Queden seriosament compromesos l'autoestima, la voluntat, el desig, mecanismes motivacionals, oscil·lant l'ansietat i la depressió. Consum de substàncies. Addicció a Internet .Joc Patològic. Compres compulsives